Contes amb xocolata
Contes per l'hora del conte en indrets de mar o muntanya, o contes per a celebracions de festes on la xocolata hi jugui un paper important. Contes descrits i actuats de forma passional i carinyosa amb música en viu, d'instruments populars. Contes amb important participació del públic, i amb algun ball inclós. Apte per a tots els públics que es vulguin deixar dur a altres paisatges
Ferran Ballesteros
- L'hora del conte
- Sant Pere de Ribes, Garraf
- De petit, la meva mare sempre em deia que era un pallasso, però ja se sap que les mares sempre sobrevaloren els seus fills........ Jo li deia que no em vingués amb romanços, i es veu que per no sé quins set sous, malgrat la meva timidesa, la meva parla poc entenedora, i la meva mandra, acabo explicant algun que altre conte. Explico des de la meva modèstia, contes mig inventats. Mig inventats, per què hi ha en cada conte un pòsit d’experiències viscudes que m’han ajudat a configurar-los. La meva gran estima per la xocolata i per la música popular per exemple, han estat una constant des de menut, encara que no és cap mèrit que a algú li agradi la xocolata i la festa.......... També és sabut que m’agrada tot, o quasi tot, i ja se sap, com diuen en castellà, que “quien mucho abarca, poco aprieta”. Però, per poc que apressi, voldria no quedar-me curt i fer-vos entrar en altres paisatges i passar un a bona estona.
El conte d’en Taca-xoc
Ubicació:
Prepirineu, el Moixeró, vall de l’Ingla, Coll del Pendís.
Es pot adaptar a la ubicació que es desitgi canviant les toponímies en comarques muntanyoses
Període aprox:
Anys 1.850 – 1.918
Trama:
Per la vigília de reis, en Pere de la masia de cal Biel de l’Ingla, ha d’anar a comprar a Bagà. De sempre que el dia de reis a casa seva, fan xocolata desfeta, per la qual cosa surt de casa decidit a comprar-ne, al poble de l’altre costat de la vall
Mentre va per la muntanya cap a la vall, et fa veure coses del bosc que no acostumem a saber: els rastres, el silenci de la neu, les mallerengues i les seves cabrioles..............
Quan arriba a Bagà va a la botiga d’ultramarins on compra la xocolata, i altres coses, per si els reis no poden arribar a la masia per massa neu.
Quan puja cap a casa seva comença a nevar, i malgrat que costa molt veure-hi va endevinant el camí, però sent la presència dels llops.
Passa unes quantes peripècies, i mentre fuig dels llops cau sobre la neu, perdent una part valuosa de la mercaderia que du al sarró: una paperina de xocolata en pols. A la fi arriba a casa seva on la família s’està fent un fart de patir.
En Pere de cal Biel de l’Ingla, vetlla per què els reis puguin arribar allà dalt i deixar alguna cosa als esclops dels seus fills. A l’endemà, a trenc d’alba, desprès de munyir s’apressa a fer la xocolata que li ha quedat, abans que la família es llevi a veure el que han deixat els mags de l’orient.
Al mirar per la finestra veu un gran llop blanc, amb la pitrera tota tacada de xocolata.
És en Taca-Xoc....................
Centres d’interès:
La zona geogràfica
El bosc de pi negre i l’avetosa
La masia d’alta muntanya, la subsistència.
Els tipus de conreu i el bestiar.
Els ultramarins.
Els traginers
Les carrerades
Les tradicions de la nit de reis, a muntanya
Els llops.
Instruments: el flabiol i el tamborí
Cançons:
JA VENEN ELS REIS
“Ja venen els reis de l’orient
que porten regals per tota la gent
i una botifarra per la meva dent.
Que jo sóc un noi molt bon minyó”
EL CANT DE LA MALARENGA
La “Ti ti ta, ti ti ta, ti ti ta, és el cant de la mallarenga
ti ti ti, ti ti ti, ti ti ti, la mallarenga és a dalt d’un pi”
CONTRADANSA DE L'ANTIQUARI
Es concreta en la participació d’algú del públic en tres ocasions, en una o dues danses si l’espectació ho demana, i en les dues peces cantades.
LA lLAGOSTA AMB XOCOLATA
Ubicació:
Costa Brava, Tossa de mar, Sa Pauma.
Es pot adaptar a la ubicació que es desitgi canviant les toponímies en pobles costaners
Períodes:A
Anys 1.500 -1.565 al 1.635
Trama:
En Xeixa explica la història de la seva vida.
Nascut en una casa de Tossa, amb el pare músic, flabiolaire que en un atac del pirates turcs resta malferit i emmalalteix fins que mor al cap d’un any, quan ell encara és petit.
El testament del seu pare el fa músic, i malgrat les seves inquietuds, ell sempre serà músic per no trair-ne la memòria.
Amb la mort del pare, han d’anar a viure amb la Camila, la seva mare, a una cabana de pescadors de la sa Pauma, el que ara es coneix com a Mar Menuda, una platjeta de la badia de Tossa. Voltant tot el dia pels espadats vora mar, troba un sac de cacau, i li fa tanta il·lusió aquesta troballa, que esdevé el seu gran tresor malgrat que no sap què fer-ne, ni tant sols el que és.
Preguntant als mariners de les galeres i galeasses què és allò, no obté mai resposta, fins que un dia, un vellet mariner que havia viscut a les Índies li explica la història del cacau, com es preparava i com se’l prenien els maies.
Un cop a casa comença a investigar amb les llavors de cacau, i forçat per l’avorriment de menjar sempre llagosta per sopar, ho barreja amb tomàquet, pebre i les llavors moltes, s’ho menja amb la llagosta, i veu el cel. Com podia ser que una cosa tant amarganta fos tant excelsa al barrejar-la?
La seva mare veu el potencial aromàtic del cacau, i amb el seu fill que és un excel·lent cuiner, fan un petit restaurantet a la sorra, pels oficials de les embarcacions que calen a Tossa.
La ventura porta que amb un gran temporal en Xeixa salva una gran nau de col·lisionar contra un freu, i agraïts els oficials i els viatgers de la nau que semblen gent noble molt important, van a dinar a casa seva, on descobreixen una cuina mai descrita en tractats i que no havien provat en tot el món.
Es presenta el que comanda els viatgers, que no és altre que el rei Jaume VI d’Escòcia, i demana a en Xeixa i a na Camila que els acompanyin a servir a la cort Reial. En Xeixa dubta per què no sap si trobarà feina com a músic a la cort………, però la seva mare li suplica, i marxen.
A en Xeixa no li va malament per la Cort, ni per la Cort Anglesa, i de gran torna a Tossa, on compra la casa on havia viscut amb son pare, d’on ens narra el conte.
Centres d’interès i informació treballada:
La zona geogràfica
El domini del mar per turcs i per catòlics
La subsistència
Els emprenedors
La cuina de la xocolata
La conquesta de “Nueva España”
El Popol Vuh
Els vaixells del XVI
El mestissatge
Les febres i les Indies
La música i dansa
El flabiol i el tamborí de cordes
Danses o cançons:
EL VILLANO I/O CANARI
Participació
Es concreta la participació al ballar una volta, una pavana i el “Toquen a córrer”
“!Oh¡ Divino chocolate
que arrodillado te muelen
manos plegadas te baten
y ojos al cielo te beben.”